Blog del Fòrum Samitier

Una de les conseqüències de la meva passió pel Barça ha estat, durant anys, la recopilació d’aquelles frases i opinions de l’entorn blaugrana que em cridaven l’atenció, o que em semblaven importants, per un motiu o altre. Ara he decidit seleccionar-ne algunes de les que crec més adequades, per tal d’ajudar a recordar, a través de la seva interpretació, la història dels primers cent anys del Barça.

Us recordeu d’aquestes frases: “El Barça és l’exèrcit de Catalunya”, “Sortiu al camp i divertiu-vos”, “Ciutadans de Catalunya… ja la tenim aquí!”, “Al bote, al bote, polaco el que no bote” o “Fitxatges de 2.000 milions els fa fins la portera de casa meva”? Les van pronunciar ja fa uns quants anys cinc personatges tan dispars com Bobby Robson, Johan Cruyff, Josep Guardiola, Ramón Mendoza i Josep Lluís Núñez, respectivament, i totes elles figuren en el llibre Senyora, no fotem! que el pròxim dijous 21 de maig presentaré en el Reial Club de Tennis de Barcelona.

Aquest és un llibre que he gaudit escrivint-lo i del qual em sento tremendament orgullós. És tracta d’una obra que, més enllà de la història, recull l’essència del que ha estat i és el Barça. Perquè el nostre club, com molt bé explica el president del Parlament, Ernest Benach, en el seu pròleg, “és un sentiment, un símbol d’identitat col·lectiva, sense el qual no es pot entendre ni la nació catalana del segle XX ni l’actual”.

Senyora, no fotem! és un viatge per la història del Barça en 100 anys de frases memorables. En les seves 270 pàgines us retrobareu amb vells protagonistes blaugrana, com Joan Gamper o Josep Samitier, i descobrireu en quin moment i en quin context van dir una frase mítica que, sense que ells en fossin conscients, ha contribuït a enriquir, com ja he dit, l’essència del barcelonisme. Perquè, com va dir el nostre president Narcís de Carreras el 30 de setembre de 1969: “El Barça ha de lluitar contra tot i contra tots perquè som els bons i perquè representem el que representem”.

Només desitjo que gaudiu de la seva lectura, tant com jo ho he fet amb el recull.

El Fòrum Samitier organitza el pròxim 4 de maig l’acte “El Barça i els mitjans de comunicació” a l’Auditori del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Es tracta d’un debat necessari en el qual esperem trobar resposta a moltes de les incògnites que planteja el sector de la comunicació en la seva relació amb els grans clubs de futbol, com és el cas del FC Barcelona, i que tant preocupa als socis i seguidors blaugranes com a principals consumidors de tota la informació que genera el club. Creiem, des del Fòrum Samitier, que és el moment de definir, per exemple, quin paper ha de tenir la televisió del club, Barça TV, davant la imminent apagada analògica del 2010 i la implantació definitiva de la TDT, i la nova normativa que permet a aquestes operar amb sistema de ‘pay per view’. Com ha de ser la televisió del club? Com han de ser els mitjans de comunicació del club? Quina funció han de desenvolupar? Aquestes són algunes de les preguntes que respondrem en el nostre pròxim debat, en el qual comptarem amb representants de diferents mitjans de comunicació de Catalunya i de Madrid.

Encara que, sens dubte, hi ha una pregunta que és la clau de la relació entre el sector i el club: el Barça ha de convertir-se en un competidor dels mitjans de comunicació? El Departament de Premsa del club ha estat, des que el va fundar el nostre estimat Ricard Maxenchs, l’òrgan destinat a facilitar la labor dels periodistes que cada dia cobreixen la informació del club. Però aquesta situació ha canviat els darrers anys. El Barça té diferents canals de comunicació, com poden ser la seva televisió, la pàgina web, el newsletter, el diari ‘Barça Camp Nou’ que es lliura el dia dels partits, la revista ‘Barça’ que reben bimensualment els socis en el seu domicili o les comunicacions a través del telèfon mòbil, que el converteixen en un competidor directe amb els diaris, les ràdios i les televisions de Catalunya.

Des del Fòrum volem analitzar la situació actual per saber si és la més adequada o no. De la mateixa manera que debatrem sobre si és correcte o no el model actual de comunicació entre el club, els jugadors, els tècnics i els aficionats a travès dels mitjans de comunicació. Aquestes són algunes de les preguntes que necessiten resposta, perquè així ho demanen els socis blaugranes, en un debat que des del Fòrum Samitier considerem necessari, ja que, si bé és cert que els clubs de futbol han entrat en una nova dimensió comunicativa, també ho és que la seva via de contacte amb els aficionats segueix sent, en un percentatge molt elevat, la tradicional. El culer segueix informant-se diàriament a través del seu diari favorit, la seva ràdio de confiança i la cadena de televisió que li ofereix l’actualitat més completa del club. Per això és bo definir com ha de ser la relació entre el Barça i els mitjans de comunicació ara que tots junts entrem en una nova era de la informació.

Catalunya, la ciutat de Barcelona, el barri de les Corts i el Barça tenen un problema: el projecte de reordenació urbanística de la zona del Miniestadi i dels voltants del Camp Nou. Són ja molts anys, potser massa, de negociacions entre totes les parts implicades sense que s’arribi a albirar una sortida pactada del conflicte. La Coordinadora d’Associacions Veïnals de les Corts, indignada amb el principi d’acord aconseguit entre el president del Barça, Joan Laporta, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en el qual s’inclouen 1.625 habitatges més a la zona, recull firmes cada cap de setmana en contra d’aquest pla urbanístic que, segons el seu parer, no farà més que perjudicar la densitat del barri i la mobilitat de la zona i convertirà en precaris els nous equipaments, com una guarderia, un col•legi i un centre d’assistència mèdica, que s’afegiran als actuals. El Barça, de la seva banda, pressiona perquè el departament d’urbanisme de la Generalitat requalifiqui l’illa del Miniestadi com a zona residencial i, per tant, urbanitzable. És a dir, les postures estan tan distanciades que qualsevol solució que es prengui amenaça de deixar oberta una profunda ferida entre vencedors i vençuts.

És en aquest punt quan es fa necessari introduir una sèrie de reflexions que han d’ajudar totes les parts implicades a flexibilitzar les seves respectives posicions. En primer lloc, crec que els veïns han de comprendre que el Barça va arribar a les Corts l’any 1957, quan es va inaugurar el Camp Nou de forma oficial la diada de la Mercè, i que, per tant, el club és molt anterior a la configuració actual del barri, que es produeix entre els anys 1960 i 1985, quan s’edifiquen la major part dels habitatges i es construeixen les facultats de la Universitat de Barcelona i de la Politècnica de Catalunya. Els habitants de les Corts tampoc no han d’oblidar que el seu barri és, segons el cens del 2005, el menys poblat de Barcelona, amb 82.558 persones, i que els 13.584 habitants per quilòmetre quadrat situen la densitat de les Corts molt per sota de la resta de la ciutat.

Què vull dir amb aquestes dades? Doncs que els habitants de les Corts no han de deixar-se emportar pel negativisme i han de tenir en compte una realitat molt significativa: la vida del barri només es veu alterada pel Barça unes 100 hores l’any si tenim en compte que l’equip blaugrana disputa uns 25 partits de mitjana al Camp Nou. És a dir, el Barça només altera la vida del barri en 100 de les 8.760 hores que té un any. Una mínima quantitat de temps que, és ben cert, obliga a fer un esforç de tolerància als veïns, però crec que val la pena fer-ho si tenim en compte la riquesa que genera el Barça no solament als negocis de restauració dels voltants de l’estadi, sinó al mateix PIB de Catalunya. Sense oblidar, com és lògic, la dimensió universal que dóna el Barça a la ciutat. En aquest apartat basta com a exemple el recent article del venerable Chicago Tribune, el principal diari de la ciutat del president Obama, que el passat diumenge 15 de març va invitar els seus lectors a viatjar a Barcelona per viure l’experiència màgica de conèixer la ciutat i presenciar un partit al Camp Nou. Kevin Williams, l’autor del reportatge, explicava que “Barcelona és Catalunya i el seu capitoli és l’estadi del FC Barcelona. I no has viscut o experimentat del tot Barcelona fins que t’has submergit en l’atmosfera i la bogeria d’un partit en el seu camp, fins que has passat un dia meravellant-te de la bellesa de la ciutat i després t’has sentit impulsat a abraçar un complet estrany després d’un gol”.

Aquesta és la grandesa del nostre club, al qual tant estimem. I només per aquesta projecció de la ciutat cap a l’exterior, de la qual després es beneficien tots els sectors econòmics de Catalunya, crec que val la pena ser una mica més comprensius amb els problemes que es generen el dia de partit. Fins i tot crec que el mateix Ajuntament hauria de ser més flexible amb aquells socis que vénen de fora de Barcelona i aparquen en els voltants del Camp Nou. Uns culers que han vist com en els últims mesos han disminuït les àrees d’aparcament fins a l’extrem que algun d’ells ha decidit quedar-se a casa i no acudir al camp. Crec que entre tots hem de ser capaços de trobar l’equilibri necessari perquè ningú no se senti perjudicat.

No obstant això, i si seguim per aquest camí, el que faria falta, i pot ser que sigui la millor solució per a tots, seria crear una comissió de savis que, lluny dels interessos particulars, sigui capaç de trobar un pacte de consens. Una comissió que hauria d’estar formada per uns 15 o 20 barcelonistes de gran prestigi, vinculats a institucions com el Col•legi d’Advocats, el Col•legi d’Arquitectes, el Col•legi d’Enginyers, La Caixa, el Círculo Ecuestre, Òmnium Cultural, la Universitat de Barcelona, etc. Seria, que ningú ho dubti, un desenllaç vàlid del conflicte ara que cadascuna de les parts s’ha enrocat, defensa el seu terreny i no sembla que s’hagin d’acostar les postures. Seria, a més, la millor sortida, ja que aquest grup de notables està molt més capacitat, per prestigi i coneixements, per prendre una decisió final respectuosa amb la ciutat que l’actual Junta Directiva del Barça, a la qual li queda poc més d’un any de govern. I és que la reordenació urbanística de la zona del Miniestadi i dels voltants del Camp Nou és massa important perquè es porti a terme amb les presses de qui sap que se li esgota el mandat i ha de resoldre amb urgència la carpeta d’assumptes pendents abans d’oficialitzar el traspàs de poders. I crec, sincerament, que aquesta comissió de savis seria capaç, després d’estudiar la situació, d’emetre un veredicte just que trenqui amb la sensació que té el ciutadà barceloní que el Barça està especulant amb els terrenys, que l’alcalde, Jordi Hereu, està fent-li el joc al club i que els veïns només defensen els seus interessos sense importar-los el conjunt de la ciutat.

Encara que, ben mirat, hi pot haver, i crec que val la pena plantejar-la, una altra solució del conflicte: CONSTRUIR UN NOU ESTADI. És cert que pot semblar un plantejament agosarat, sobretot per a aquell sector més tradicional que sempre s’oposa al mínim canvi, però crec que ha arribat el moment d’afrontar la situació amb valentia. I la realitat diu que el Barça s’ofega al Camp Nou. Els accessos són complicats, a penes hi ha, com ja he dit,  zones d’aparcament i cada partit suposa un autèntic col•lapse per al barri. Quines alternatives tenim davant d’aquesta situació? Existeix l’oficial, la del club, l’obra faraònica de l’arquitecte Norman Foster, que, inspirat en els mosaics de Gaudí, aposta per invertir uns 500 milions d’euros en la remodelació d’un Camp Nou que guanyarà en altura i passarà a tenir 104.000 localitats. Però, resoldrà aquesta ampliació el problema dels accessos i de l’aparcament? La resposta és no. Al contrari: no solament agreujarà la situació en augmentar el nombre d’assistents a l’estadi, sinó que l’ampliació de localitats serà insuficient. Seguiran quedant-se fora més de 40.000 socis blaugrana.

Quina altra sortida té el club? Evolucionar. Fer un salt de qualitat. Confiar en l’experiència del consell de savis, del qual he parlat abans, i buscar uns nous terrenys dins de la ciutat de Barcelona, que n’hi ha, per apostar pel Camp Nou del segle XXII. Hem de ser capaços de construir l’estadi més modern del món, amb una capacitat que podria vorejar els 130.000 espectadors, que donés resposta a cadascun dels problemes actuals que té el Camp Nou. És a dir, que estigués situat en uns terrenys que estiguessin ben comunicats, amb les seves línies de metro, d’autobús i de tren, i que donés solució als milers de socis culers que cada dia de partit es desplacen amb automòbil fins al camp. La imatge dels estadis més moderns construïts per a la disputa del Mundial d’Alemanya 2008 ens mostra uns camps en els quals s’ubiquen cinc o sis plantes d’aparcaments interiors, a més de grans esplanades exteriors, que permeten estacionar-hi milers de vehicles.

Aquesta és la millor sortida per al Barça. Requalificar la zona del Miniestadi i del Camp Nou per aconseguir els recursos econòmics necessaris que li permetin construir l’estadi del futur i continuar millorant el nostre patrimoni. Una aposta atrevida amb la qual, sens dubte, sortiria beneficiada la ciutat, ja que el barri de les Corts guanyaria un espai que descongestionaria urbanísticament la zona. I, econòmicament, la construcció d’un nou estadi, encara que sigui d’una capacitat per a 130.000 espectadors, seria similar a la remodelació de Norman Foster. L’única diferència és que ara el tindriem nou de trinca. L’Allianz Arena, de Munic, la joia de la corona del passat Mundial d’Alemania, té una capacitat per a 70.000 espectadors i va ser construït per 380 milions d’euros. El nou estadi del Barça costaria prop de 480 milions d’euros, i per això crec que, si tots hi estem d’acord, s’hauria de començar a planificar ja perquè pugui ser una realitat a partir de l’any 2015.

Crec, sincerament, que no ens ha de fer por parlar amb sinceritat de la possibilitat de construir un nou camp. I crec que hem de ser capaços de deixar a una banda els sentimentalismes, tan freqüents a l’entorn culer. Si haguéssim fet cas d’aquells que defensaven, quan es va posar la primera pedra del Camp Nou el 1953, que no havíem d’anar-nos-en de les Corts, encara seguiríem jugant en un camp que ja es va quedar petit, malgrat les seves 60.000 localitats, per veure Kubala. El futbol és evolució. És futur. I el Barça té un camí a recórrer més il•lusionant que ningú gràcies al patrimoni dels seus 160.000 socis. És a ells, i no a una junta directiva que està a punt de caducar, a qui els correspon decidir sobre el futur de casa seva. És a ells. I és per aquest motiu que, com a president del Fòrum Samitier, vull proposar a estudi una nova via de debat: LA CONSTRUCCIÓ D’UN NOU ESTADI. La gran aposta de futur del nostre Barça.

El conflicte entre el F.C. Barcelona i TV3 s’està allargant més del que seria convenient. Des de que es va fer pública la sentència les dues parts han manifestat la voluntat de solucionar el problema i, fins i tot, en més d’una ocasió, s’ha arribat a comunicar que les posicions s’havien acostat i que l’entesa estava propera. Però la realitat és que van passant les setmanes i tot segueix encallat. Està clar que aquest conflicte no beneficia al nostre Club i molt menys als aficionats que, setmana rere setmana, ens veiem privats de seguir els partits del Barça a través de TV3. Costa entendre que dues entitats que han anat sempre de la mà es trobin en una situació sense retorn com l’actual i no em sembla encertat el “xantatge” del Barça cap a la Corporació: “ho pagues o no entren les càmeres…”

Darrere el conflicte hi ha una sèrie d’interrogants que molts socis del Barça no acabem d’entendre i sobre els quals caldria que des del Club s’aclarissin i es dónes una explicació. Per què la junta del F.C. Barcelona s’ha negat a acceptar els avals que li ha ofert TV3 condicionats, això sí, a la resolució de la sentència judicial? Si el Barça ha demanat a La Caixa un crèdit utilitzant com a garantia el contracte amb Nike, no hauria estat millor acceptar directament l’aval de la televisió pública? D’aquesta manera es podien haver estalviat les despeses financeres, que a ben segur exigirà La Caixa, i que en el cas de l’aval de TV3 estaven disposats a assumir des de la Corporació, així com posar en perill un contracte, sota el qual es sustenta una part important del pressupost actual.

Per altra banda, tampoc acabo d’entendre la renúncia als 7,5 milions d’euros per patrocini que ofereix la televisió pública en els propers tres anys per portar el logotip de TV3 a la samarreta, un luxe que en els temps actuals sembla, com a mínim agosarat. Vull pensar que les dues parts estan defensant legítimament els seus interessos de la millor manera possible, i espero que determinades actuacions no tinguin res a veure amb relacions personals, que sembla ser, que en un cas concret, no passen pel millor moment.

Alguns mitjans de comunicació han publicat la notícia de que la Junta Directiva del FC Barcelona estava estudiant la possibilitat de plantejar una rebaixa o inclús la supressió total de l’aval bancari del 15% sobre el pressupost, que s’ha de presentar com a garantia d’una bona gestió econòmica. L’anunci o la filtració d’aquesta informació ens genera dubtes, ja que considerem que el moment no és precisament el més oportú, ja que la sentència que es va dictar recentment, que obliga al F.C. Barcelona a pagar 57 milions d’euros a Sogecable, ens sembla un tema especialment delicat, que deixa al Barça en una difícil situació. Esperem que el conflicte s’acabi solucionant el més aviat possible en benefici del Club i de tots els seus aficionats, però si el Barça finalment ha de fer-se càrrec de les quantitats que marca la sentència, la situació econòmica es pot veure greument afectada. Davant això l’actual Junta Directiva hauria de respondre, ara, i en el futur.

Vagi per endavant que el Fòrum Samitier és favorable a les iniciatives encaminades a democratitzar el Club i a facilitar a qualsevol soci l’accés als òrgans de govern del Barça. És evident que, en la situació actual, l’aval bancari genera una barrera que fa impossible esdevenir candidat, si no es disposa d’una situació econòmica privilegiada. Tampoc compartim l’essència de la Llei, tal i com està plantejada, que cal recordar que només afecta als clubs que no són S.A.D.,  ja que, si bé en el seu moment és va establir per protegir la gestió i garantir el bon govern d’una junta directiva, pot acabar generant un efecte contrari. Pot resultar contradictori que una junta realitzi una molt bona gestió al capdavant d’una entitat esportiva però al final de l’any els seus resultats no siguin positius. En canvi, podria ser que una Junta prioritzi un compte de resultats positius i autoritzi operacions que comportin un superàvit, però que aquestes no siguin les més indicades pel bon govern del Club.

Entenem, per tant, que una hipotètica eliminació de l’aval s’hauria de reforçar amb una sèrie de mesures que actualment són insuficients, i que haurien de garantir la bona gestió dels dirigents i preveure i evitar els conflictes i interpretacions com les dels últims anys. Una solució, que ja vam plantejar a la passada jornada del Fòrum, passa indiscutiblement, per reforçar les atribucions i la independència dels òrgans de control del Club. Establir un model proper al de les institucions públiques, en les quals per accedir a càrrecs com la presidència del govern no es requereix cap aval econòmic, però sí estar sotmès a un estricte i permanent control d’organismes encarregats de vetllar per la bona gestió de les institucions, es planteja com una bona alternativa a la garantia econòmica.

La primera jornada del Fòrum Samitier va demostrar que els Estatus del Club és un tema que es troba més viu que mai. És evident que en un Club com el nostre, l’activitat purament esportiva és la que acapara tot el protagonisme, però també és cert, que la passió amb la qual vivim el Club els socis i aficionats del F.C. Barcelona demostra la preocupació i implicació davant d’aquells temes que afecten directament a la seva governabilitat.

De la jornada sobre els Estatuts em quedaria principalment amb unes paraules de Josep M. Coronas, que va afirmar com a resposta al títol de la jornada, que els Estatuts sí estaven ben resolts, però reconeixia que per la pròpia essència del Club, és convenient anar-los revisant periòdicament, per tal de que es puguin anar adequant i millorant, en la mesura del possible, a les diferents situacions i realitats del Barça

El tema “estrella” del debat va ser com era de suposar el recent anunci del president Joan Laporta de renovar els Estatus, per imposar un mandat únic de set anys. Els ponents de la jornada, des del seu coneixement de la matèria, ja van expressar el seu desacord amb la iniciativa, un sentiment que intueixo que és bastant generalitzat entre la massa social. Des del respecte cap al decret de la secretària general de l’Esport, penso que aquesta normativa no és la més adequada per un Club de les característiques del Barça i que allargar els mandats sense dret a la reelecció, com vol fer l’actual Junta, no suposa oferir més eines de control als socis del Club, més aviat al contrari, ja que els socis veuríem notablement ampliats els períodes en que acudim a votar.

En els últims mesos hem estat treballant per tornar a posar en funcionament el Fòrum Samitier, un espai de debat que vaig promoure el 1990 i que, en les dues etapes precedents, es va convertir en un fòrum plural i  obert a tots els corrents del barcelonisme.

El nou Fòrum ha estat concebut amb el mateix esperit amb el qual va ser creat, i en aquesta nova etapa, tenim la il•lusió de potenciar la veu del soci i afeccionat en general al FC Barcelona. Pretenem que totes aquelles persones que segueixen amb passió el dia a dia del nostre Club, trobin al Fòrum Samitier un espai per canalitzar les seves opinions i preocupacions.

Per tot això, el Fòrum seguirà promovent interessants debats amb reconegudes figures del món de l’esport, però, com a principal novetat, comptarà amb aquesta plataforma d’Internet, per poder mantenir un debat i diàleg permanent. Animo tots els barcelonistes a participar-hi activament ja que, des del respecte, volem contribuir al fet que tothom hi pugui dir la seva.

Gràcies i benvingut i benvingudes a aquesta nova etapa del Fòrum Samitier.