Blog del Fòrum Samitier

Catalunya, la ciutat de Barcelona, el barri de les Corts i el Barça tenen un problema: el projecte de reordenació urbanística de la zona del Miniestadi i dels voltants del Camp Nou. Són ja molts anys, potser massa, de negociacions entre totes les parts implicades sense que s’arribi a albirar una sortida pactada del conflicte. La Coordinadora d’Associacions Veïnals de les Corts, indignada amb el principi d’acord aconseguit entre el president del Barça, Joan Laporta, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en el qual s’inclouen 1.625 habitatges més a la zona, recull firmes cada cap de setmana en contra d’aquest pla urbanístic que, segons el seu parer, no farà més que perjudicar la densitat del barri i la mobilitat de la zona i convertirà en precaris els nous equipaments, com una guarderia, un col•legi i un centre d’assistència mèdica, que s’afegiran als actuals. El Barça, de la seva banda, pressiona perquè el departament d’urbanisme de la Generalitat requalifiqui l’illa del Miniestadi com a zona residencial i, per tant, urbanitzable. És a dir, les postures estan tan distanciades que qualsevol solució que es prengui amenaça de deixar oberta una profunda ferida entre vencedors i vençuts.

És en aquest punt quan es fa necessari introduir una sèrie de reflexions que han d’ajudar totes les parts implicades a flexibilitzar les seves respectives posicions. En primer lloc, crec que els veïns han de comprendre que el Barça va arribar a les Corts l’any 1957, quan es va inaugurar el Camp Nou de forma oficial la diada de la Mercè, i que, per tant, el club és molt anterior a la configuració actual del barri, que es produeix entre els anys 1960 i 1985, quan s’edifiquen la major part dels habitatges i es construeixen les facultats de la Universitat de Barcelona i de la Politècnica de Catalunya. Els habitants de les Corts tampoc no han d’oblidar que el seu barri és, segons el cens del 2005, el menys poblat de Barcelona, amb 82.558 persones, i que els 13.584 habitants per quilòmetre quadrat situen la densitat de les Corts molt per sota de la resta de la ciutat.

Què vull dir amb aquestes dades? Doncs que els habitants de les Corts no han de deixar-se emportar pel negativisme i han de tenir en compte una realitat molt significativa: la vida del barri només es veu alterada pel Barça unes 100 hores l’any si tenim en compte que l’equip blaugrana disputa uns 25 partits de mitjana al Camp Nou. És a dir, el Barça només altera la vida del barri en 100 de les 8.760 hores que té un any. Una mínima quantitat de temps que, és ben cert, obliga a fer un esforç de tolerància als veïns, però crec que val la pena fer-ho si tenim en compte la riquesa que genera el Barça no solament als negocis de restauració dels voltants de l’estadi, sinó al mateix PIB de Catalunya. Sense oblidar, com és lògic, la dimensió universal que dóna el Barça a la ciutat. En aquest apartat basta com a exemple el recent article del venerable Chicago Tribune, el principal diari de la ciutat del president Obama, que el passat diumenge 15 de març va invitar els seus lectors a viatjar a Barcelona per viure l’experiència màgica de conèixer la ciutat i presenciar un partit al Camp Nou. Kevin Williams, l’autor del reportatge, explicava que “Barcelona és Catalunya i el seu capitoli és l’estadi del FC Barcelona. I no has viscut o experimentat del tot Barcelona fins que t’has submergit en l’atmosfera i la bogeria d’un partit en el seu camp, fins que has passat un dia meravellant-te de la bellesa de la ciutat i després t’has sentit impulsat a abraçar un complet estrany després d’un gol”.

Aquesta és la grandesa del nostre club, al qual tant estimem. I només per aquesta projecció de la ciutat cap a l’exterior, de la qual després es beneficien tots els sectors econòmics de Catalunya, crec que val la pena ser una mica més comprensius amb els problemes que es generen el dia de partit. Fins i tot crec que el mateix Ajuntament hauria de ser més flexible amb aquells socis que vénen de fora de Barcelona i aparquen en els voltants del Camp Nou. Uns culers que han vist com en els últims mesos han disminuït les àrees d’aparcament fins a l’extrem que algun d’ells ha decidit quedar-se a casa i no acudir al camp. Crec que entre tots hem de ser capaços de trobar l’equilibri necessari perquè ningú no se senti perjudicat.

No obstant això, i si seguim per aquest camí, el que faria falta, i pot ser que sigui la millor solució per a tots, seria crear una comissió de savis que, lluny dels interessos particulars, sigui capaç de trobar un pacte de consens. Una comissió que hauria d’estar formada per uns 15 o 20 barcelonistes de gran prestigi, vinculats a institucions com el Col•legi d’Advocats, el Col•legi d’Arquitectes, el Col•legi d’Enginyers, La Caixa, el Círculo Ecuestre, Òmnium Cultural, la Universitat de Barcelona, etc. Seria, que ningú ho dubti, un desenllaç vàlid del conflicte ara que cadascuna de les parts s’ha enrocat, defensa el seu terreny i no sembla que s’hagin d’acostar les postures. Seria, a més, la millor sortida, ja que aquest grup de notables està molt més capacitat, per prestigi i coneixements, per prendre una decisió final respectuosa amb la ciutat que l’actual Junta Directiva del Barça, a la qual li queda poc més d’un any de govern. I és que la reordenació urbanística de la zona del Miniestadi i dels voltants del Camp Nou és massa important perquè es porti a terme amb les presses de qui sap que se li esgota el mandat i ha de resoldre amb urgència la carpeta d’assumptes pendents abans d’oficialitzar el traspàs de poders. I crec, sincerament, que aquesta comissió de savis seria capaç, després d’estudiar la situació, d’emetre un veredicte just que trenqui amb la sensació que té el ciutadà barceloní que el Barça està especulant amb els terrenys, que l’alcalde, Jordi Hereu, està fent-li el joc al club i que els veïns només defensen els seus interessos sense importar-los el conjunt de la ciutat.

Encara que, ben mirat, hi pot haver, i crec que val la pena plantejar-la, una altra solució del conflicte: CONSTRUIR UN NOU ESTADI. És cert que pot semblar un plantejament agosarat, sobretot per a aquell sector més tradicional que sempre s’oposa al mínim canvi, però crec que ha arribat el moment d’afrontar la situació amb valentia. I la realitat diu que el Barça s’ofega al Camp Nou. Els accessos són complicats, a penes hi ha, com ja he dit,  zones d’aparcament i cada partit suposa un autèntic col•lapse per al barri. Quines alternatives tenim davant d’aquesta situació? Existeix l’oficial, la del club, l’obra faraònica de l’arquitecte Norman Foster, que, inspirat en els mosaics de Gaudí, aposta per invertir uns 500 milions d’euros en la remodelació d’un Camp Nou que guanyarà en altura i passarà a tenir 104.000 localitats. Però, resoldrà aquesta ampliació el problema dels accessos i de l’aparcament? La resposta és no. Al contrari: no solament agreujarà la situació en augmentar el nombre d’assistents a l’estadi, sinó que l’ampliació de localitats serà insuficient. Seguiran quedant-se fora més de 40.000 socis blaugrana.

Quina altra sortida té el club? Evolucionar. Fer un salt de qualitat. Confiar en l’experiència del consell de savis, del qual he parlat abans, i buscar uns nous terrenys dins de la ciutat de Barcelona, que n’hi ha, per apostar pel Camp Nou del segle XXII. Hem de ser capaços de construir l’estadi més modern del món, amb una capacitat que podria vorejar els 130.000 espectadors, que donés resposta a cadascun dels problemes actuals que té el Camp Nou. És a dir, que estigués situat en uns terrenys que estiguessin ben comunicats, amb les seves línies de metro, d’autobús i de tren, i que donés solució als milers de socis culers que cada dia de partit es desplacen amb automòbil fins al camp. La imatge dels estadis més moderns construïts per a la disputa del Mundial d’Alemanya 2008 ens mostra uns camps en els quals s’ubiquen cinc o sis plantes d’aparcaments interiors, a més de grans esplanades exteriors, que permeten estacionar-hi milers de vehicles.

Aquesta és la millor sortida per al Barça. Requalificar la zona del Miniestadi i del Camp Nou per aconseguir els recursos econòmics necessaris que li permetin construir l’estadi del futur i continuar millorant el nostre patrimoni. Una aposta atrevida amb la qual, sens dubte, sortiria beneficiada la ciutat, ja que el barri de les Corts guanyaria un espai que descongestionaria urbanísticament la zona. I, econòmicament, la construcció d’un nou estadi, encara que sigui d’una capacitat per a 130.000 espectadors, seria similar a la remodelació de Norman Foster. L’única diferència és que ara el tindriem nou de trinca. L’Allianz Arena, de Munic, la joia de la corona del passat Mundial d’Alemania, té una capacitat per a 70.000 espectadors i va ser construït per 380 milions d’euros. El nou estadi del Barça costaria prop de 480 milions d’euros, i per això crec que, si tots hi estem d’acord, s’hauria de començar a planificar ja perquè pugui ser una realitat a partir de l’any 2015.

Crec, sincerament, que no ens ha de fer por parlar amb sinceritat de la possibilitat de construir un nou camp. I crec que hem de ser capaços de deixar a una banda els sentimentalismes, tan freqüents a l’entorn culer. Si haguéssim fet cas d’aquells que defensaven, quan es va posar la primera pedra del Camp Nou el 1953, que no havíem d’anar-nos-en de les Corts, encara seguiríem jugant en un camp que ja es va quedar petit, malgrat les seves 60.000 localitats, per veure Kubala. El futbol és evolució. És futur. I el Barça té un camí a recórrer més il•lusionant que ningú gràcies al patrimoni dels seus 160.000 socis. És a ells, i no a una junta directiva que està a punt de caducar, a qui els correspon decidir sobre el futur de casa seva. És a ells. I és per aquest motiu que, com a president del Fòrum Samitier, vull proposar a estudi una nova via de debat: LA CONSTRUCCIÓ D’UN NOU ESTADI. La gran aposta de futur del nostre Barça.